CsociEn aquest espai es presentaran 3 xerrades científiques de 20 minuts de duració cadascuna:
-
Seguint la pista de l'”Homo plasticus” a càrrec d’Alba García Rodríguez, Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)
Què és un “Homo Plàsticus”? On viu? Cóm actua? Què fa? Cóm es troba? Totes aquestes preguntes les estem intentant resoldre des del Departament de Genètica i Microbiologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Fins ara es coneix que l’home és responsable de la producció de 360 milions de tones de plàstic globalment, 62 milions de tones al continent Europeu i es preveu que aquesta producció es tripliqui per l’any 2050. Si féssim la conversió, segurament, que sortirien milers de Camp Nous plens de residus plàstics. Desafortunadament, l’ alta producció de plàstic, la gran demanda per part de les indústries i serveis, la gran popularitat de productes d’ un sol ús i una mala praxis per part del consumidor estan contribuint a l’ acumulació de residus plàstics al llarg dels ecosistemes, tant terrestres com aquàtics. Darrerament, però, els professional de la sanitat han mostrat la seva inquietud arrel de l’increment de la presència de plàstic en sang humana, femtes, orina, i fins i tot a la placenta i a la llet de dones gestants. Però com arriben aquests plàstic dins del cos humà?
-
¿Por qué pensamos como pensamos? La lógica como forma primitiva de cognición a càrrec de Daniel Díaz Fernández, Linda Elisiana Mushi, Alberto Moreno Santos, Universitat Pumpeu Fabra (UPF)
Cuando guardamos una camisa en un cajón sabemos que, en contra de lo que nos dicen nuestros sentidos, esta no ha desaparecido y que podremos abrir el cajón y encontrarla cuando queramos ponérnosla. La permanencia de los objetos es solo una de las muchas nociones que nos permiten entender e interactuar con el mundo que nos rodea. Pero ¿qué otras ideas y herramientas forman la base de nuestro razonamiento e interpretación de la realidad? ¿Son estas parte de la maquinaria mental presente al nacer o son capacidades que adquirimos a lo largo de nuestro desarrollo?
Estas son las preguntas a las que, de manera accesible y amena, nos gustaría dar una respuesta en nuestra charla. Tras una breve presentación de los principales avances de la neurociencia del desarrollo al respecto, pasaremos a exponer nuestro trabajo en estas áreas. Así, explicaremos las investigaciones sobre el desarrollo del razonamiento humano y la adquisición del lenguaje que realizamos dese nuestro grupo RICO (Reasoning and Infant Cognition), como parte del BabyLab del Center for Brain and Cognition (Universitat Pompeu Fabra).
- Idees brillants: com la llum ens permet crear teixits vius a càrrec de Dra. Elena Martínez Fraiz, Instituto de Bioingeniería de Cataluña (IBEC)
La bioimpressió 3D està considerada com un dels mètodes més punters i prometedors per a la fabricació d’òrgans i teixits vius funcionals. Gràcies a la combinació de diferents biomaterials, és possible reproduir estructures molt semblants als teixits reals, que després es poden utilitzar, entre d’altres, per al desenvolupament de nous fàrmacs i productes cosmètics, però també en laboratoris de recerca, per entendre millor com funciona el nostre cos i les diferents malalties. Per això, és necessari tenir eines molt precises que permetin reproduir la complexitat dels diferents teixits amb prou fidelitat. Investigadores i investigadors del projecte europeu B-BRIGHTER hem desenvolupat una nova tecnologia de bioimpressió 3D basada en feixos de llum visible d’alta energia, per fabricar models amb gran precisió i rapidesa. Aquesta tecnologia ens permet reproduir teixits amb geometries complexes, com ara la pell, la còrnia i l’intestí, que amb tècniques convencionals no es poden reproduir amb facilitat. Juntament amb la bioimpressora, també hem desenvolupant varies biotintes formades per materials biocompatibles i sensibles a la llum i també diferents tipus de cèl·lules vives, que un cop il·luminades, formaran les estructures 3D que donaran lloc als diferents teixit, creant un ambient favorable per promoure el creixement cel·lular i seu desenvolupament.
Coordina: Maite Guilera, Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC)
