En aquest espai es presentaran 3 xerrades científiques de 20 minuts de duració cadascuna:
Has sentit això? Descobrint els diferents tipus de comunicació animal a càrrec de Melodia Tamayo Moreno, AnimalConcepts i Comitè d’Experts sobre el Canvi Climàtic
Segur que moltes i molts de vosaltres heu vist algun documental on un grup de micos emet uns sons i crits per parlar entre ells, o heu sentit el cant de les balenes. Es tracta de diferents maneres de comunicar-se que ens poden recordar més o menys al nostre llenguatge, el dels humans. Ara bé, alguna vegada us heu preguntat com es comuniquen les serps? Les heu sentit cridar o udolar? Oi que no? Això és perquè les serps es comuniquen principalment a través de senyals químics! Existeixen diferents tipus de comunicació en el regne animal, adaptades al medi i característiques de cada espècie. En aquesta activitat investigarem com es poden comunicar diferents animals, des d’un majestuós guepard fins a una ordenada formiga, passant per un tauró, un ratpenat, o un camaleó. Escoltarem sons que semblen procedents d’extraterrestres i veurem comportaments d’animals que creiem conèixer prou bé fins ara. Obre bé els ulls i les orelles per descobrir llenguatges amagats i curiosos.
El mundo del ARN a càrrec de Lucia Lorenzi, Institut de Recerca Contra la Leucèmia Josep Carreras-IJC
¿Alguna vez has oído hablar del ARN? Es posible que hayas oído hablar del ADN, pero el ARN es igual de importante para el funcionamiento de nuestras células. De hecho, muchos científicos creen que el ARN puede haber llegado antes que el ADN en la evolución de la vida en la Tierra. Esta “teoría del mundo del ARN” sugiere que el ARN fue la primera molécula autorreplicante que finalmente condujo al desarrollo del ADN. En el mundo actual, el ARN está involucrado en la transferencia de información genética del ADN a las proteínas, moléculas esenciales para la célula. Pero las funciones del ARN no se limitan sólo a producir proteínas. El ARN no codificante es un tipo interesante de ARN que no codifica proteínas pero que aún desempeña funciones importantes en la célula. Se han descubierto varios tipos de ARN no codificantes encargados de regular la expresión génica, es decir, de activar o desactivar genes en momentos precisos. Esto tiene implicaciones para enfermedades como el cáncer, donde ciertos genes fuera de control conducen al crecimiento desproporcionado de células cancerosas. El estudio del ARN permite entender qué genes están desregulados en tipos específicos de cáncer y desarrollar biomarcadores para su diagnóstico y tratamiento.
S’equivocava Darwin? Què se sap de l’arbre de la vida a càrrec de Eduard Ocaña-Pallarès, Barcelona Supercomputing Center
Les espècies que habiten el notre planeta són el resultat d’un llarg procés evolutiu. Darwin proposà la metàfora de l’arbre per representar que tota forma vivent ha sorgit mitjançant l’acumulació de canvis en la informació transmesa verticalment a partir de les línies parentals. Segueix sent plenament vigent avui dia aquest paradigma, la famosa metàfora Darwiniana, el concepte de l’arbre de la vida? El fet de disposar de dades genòmiques cada cop més abundants ha posat de manifest l’existència de gens viatgers, o dit d’una altra manera, que les espècies, independentment del grau de parentesc que puguin tenir, intercanvien material genètic entre elles d’una forma més habitual del que es pensava. L’evidència d’aquest fenomen, conegut com a herència horitzontal o com a evolució reticular en un sentit més ampli, ha portat a alguns científics a considerar que el procés evolutiu tindria més aviat forma de xarxa o de reticle que no pas d’arbre. Quines implicacions tindria aquest possible canvi de paradigma des d’un punt de vista filosòfic, ecològic i social? Hi respondrem tot partint d’una perspectiva històrica sobre com ha anat evolucionant la nostra concepció sobre l’origen de les espècies gràcies als descobriments científics més rellevants.
Coordina: Miriam Rivera – Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC)
