En aquest espai es presentaran 3 xerrades científiques de 20 minuts de duració cadascuna:
PLACES ESGOTADES
-
¿Es bueno jugar a videojuegos para el cerebro? a càrrec de Diego Redolar, Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
Un mensaje que se ha transmitido ampliamente es que el uso de videojuegos puede tener efectos perjudiciales y redundar de forma negativa sobre diferentes aspectos del funcionamiento cognitivo, social y emocional. No obstante, estudios actuales sugieren que el consumo de videojuegos podría modificar las estrategias cognitivas que las personas utilizan en el día a día. En este sentido, se ha demostrado que los videojuegos de acción son los que tienen más beneficios cognitivos. Jugar a este tipo de videojuegos mejora diferentes tipos de atención (incluidas la sostenida, la selectiva y la dividida) y aumenta la eficiencia en el control de esta capacidad. También aumenta la velocidad con la que las personas procesan la información, permitiendo una mayor presteza de actuación en situaciones de presión. Jugar mejora nuestra memoria y la capacidad para orientarnos en el entorno. ¿Qué sucede en el sistema nervioso para que se den estos cambios? El consumo de videojuegos no solo está cambiando la manera en que nos relacionamos con la realidad que nos rodea, sino también la configuración de nuestro sistema nervioso. Descubiremos cómo jugar puede generar cambios neuronales tanto relacionados con la estructura como vinculados con la organización funcional de regiones críticas para diferentes dominios cognitivos.
-
El fascinant món dels protists: els nostres parents unicel·lulars a càrrec de Guifré Torruella, Barcelona Supercomputing Center
D’on venim? Qui som? Estem sols? Els éssers humans som animals. Juntament amb altres llinatges com les plantes, els fongs o certes algues, som organismes eucariotes compostos de milions de cèl·lules. També som organismes macroscòpics, que podem observar a ull nu. Ara bé, la majoria d’espècies eucariotes, actualment i al llarg dels més de mil milions d’anys d’evolució, són unicel·lulars, i majoritàriament microscòpiques. Aquestes cèl·lules són amebes, flagel·lats i un curull de formes més, que conformen la biodiversitat dels protists. Estudiant els protists podem inferir quins canvis evolutius han ocorregut, des de l’ancestre comú de tots els eucariotes fins a les espècies actuals, inclosos nosaltres. Proposem un viatge al món dels protists (amb micrografies i vídeos) perquè joves i grans aprenguem sobre la biodiversitat del món que ens envolta i la importància dels ecosistemes que sustenten la vida.
- Einstein a Catalunya: relativitat i cosmologia a càrrec d’Emili Elizalde, Institut de Ciències de l’Espai (ICE-CSIC) – Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC)
Qui era Einstein quan va venir a Catalunya? Què havia fet en realitat? Què va succeir quan ens va visitar, aquí i al món? Totes aquestes preguntes les respondrem en una xerrada d’allò més curiosa.
Coordina: Raül Torán (ISGlobal)
