Fem un got de ciència!

Vine a fer el got i aprèn ciència! Aquesta activitat pretén apropar la ciència i el coneixement a la ciutadania per mitjà de xerrades breus i interactives per celebrar la Nit Europea de la Recerca 2023. La ciència és cultura!

Lloc: Sala Modernista del Casino de Vic, Carrer Verdaguer 5.

Hora: 19h

Aforament limitat a 45 persones.

Acte d’entrada lliure amb una consumició gratuïta inclosa. 

Presentarà i moderarà l’acte Nati Adell, periodista de Catalunya Ràdio.

Cartell_Fem un got de ciència! 2023

Descripció de les microxerrades:

Existeixen els asteroides assassins?

“Un asteroide enorme passarà fregant la Terra“, “L’asteroide assassí de planetes s’acosta a la Terra“, “Un asteroide gairebé impacta amb la Terra i els astrònoms el descobreixen tot just unes hores abans“… Per exagerats que semblin, tots aquests enunciats són titulars reals publicats en diferents mitjans de comunicació.

En els últims anys, ens hem acostumat a rebre un allau d’informació, que necessitem filtrar llegint només aquelles notícies que ens semblen més importants. Qui més qui menys ha accedit a alguna notícia sobre asteroides amb un titular catastròfic, pensant que realment el nostre planeta es trobava en perill. Els productors de Hollywood també han posat cullerada diverses vegades en aquest sucós tema, amb pel·lícules tant conegudes com Armageddon, Deep Impact, o més recentment una obra de caire més satíric com és Don’t Look Up.

Però fins ara, la vida de cap de nosaltres no s’ha vist afectada per cap d’aquests objectes còsmics. Així doncs, són realment un perill per a nosaltres? I si és així, estem fent alguna cosa per a protegir-nos?
L’astrònom Toni Santana-Ros treballa pel Centre de Coordinació d’Objectes Propers a la Terra de l’Agència Espacial Europea (ESA-NEOCC). En aquesta xerrada ens explicarà què en sabem d’aquests cossos i ens intentarà respondre a la pregunta: realment n’hi ha algun que ens hagi de fer patir?

Investigador: Toni Santana, Agència Espacial Europea (ESA-NEOCC).

El paradís perdut: quan els ocells gegants i els elefants nans vivien entre nosaltres.

Les illes són laboratoris naturals, on l’evolució fa els seus experiments més estrambòtics. Allí hi podem trobar animals que han evolucionat cap a formes imprevistes per l’absència de competidors i depredadors. Tot i així, avui dia només hi trobem una petita part dels animals extraordinaris que hi havien viscut, ja que la majoria es van extingir poc després que arribessin els humans. En aquesta xerrada, coneixerem com eren aquests petits universos abans que els humans els destruïssin: uns ocells gegantins que pasturaven les praderies de Nova Zelanda, o elefants nans, que vivien tranquils a les illes mediterrànies, al costat de conills gegants. També parlarem del famós Dodo, el colom més gran del món, i com dispersava les llavors que ara ja no dispersa ningú, i de les flors que pol·linitzaven uns petits ocells de Hawaii abans de desaparèixer. També veurem alguns dels animals que encara podem veure en algunes illes, però que viuen amenaçats per la destrucció del seu hàbitat i per la introducció d’espècies invasores. Podrem aprendre alguna lliçó del passat per prevenir una nova onada d’extincions en el futur?

Investigador: Ferran Sayol, Centre de Recerca Ecològica i d’Aplicacions Forestals de la UAB.

Basses contra el canvi climàtic

Les basses i petits embassaments (menys de 5ha), son ecosistemes essencials pel nostre entorn. Proporcionen recursos fonamentals que van des de l’aigua que bevem, protecció contra inundacions, refugi de biodiversitat i zones recreatives i de benestar. Aquestes basses son clau per la conservació d’espècies aquàtiques i terrestres, que en moltes ocasions  son endèmiques o estan en perill d’extinció. Tot i el seu gran paper a nivell ecològic, les basses de petites han set ecosistemes poc estudiats i oblidats alhora d’aplicar mesures de protecció i conservació, i en molts casos es troben en estats de conservació molt precaris, arribant inclús a desaparèixer (entre el 75-90% en algunes zones d’Europa). El paper d’aquestes basses contra el canvi climàtic és clau ja que poden actuar com a punts d’acumulació de carboni i CO2, mitigant els afectes d’aquest. Projectes com el PONDERFUL, que es duen a terme a l’UVIC, resulten claus per determinar l’efecte que la pèrdua d’aquests ecosistemes tindria pel medi ambient, per saber quin paper tenen en la mitigació del canvi climàtic i com podem, a través del seu estudi, millorar la seva qualitat i d’aquesta manera la qualitat de tots.

Investigadora: María Cuenca, Grup d’Ecologia Aquàtica de la UVic-UCC.

Sang i fishing, busos i bistecs. La transferència de coneixement al Centre de Recerca Matemàtica (CRM)

La principal activitat d’un centre de recerca i, en particular, d’un centre de recerca en matemàtiques consisteix – és clar – en fer recerca. Els investigadors publiquen els seus descobriments en revistes científiques o els expliquen en congressos especialitzats, la qual cosa permet transferir-los a altres experts, fent avançar les fronteres del coneixement.

Ara bé, la transferència d’aquests coneixements es pot dur a terme també cap a d’altres esferes, com ara la indústria, el sector públic o directament a la societat. Algunes d’aquestes matemàtiques acadèmiques són útils per solventar problemàtiques reals, des del disseny d’algoritmes per augmentar la seguretat cibernètica fins a l’optimització de processos logístics. Les matemàtiques impacten directament en la vida quotidiana, encara que no sempre en siguem conscients.

Al Centre de Recerca Matemàtica (CRM), la unitat de transferència de coneixement construeix ponts entre matemàtiques i fenòmens quotidians com ara la detecció de malalties analitzant la sang, la prevenció d’atacs de fishing, l’optimització de la xarxa d’autobusos de Barcelona i la cocció de bistecs més gustosos. En aquesta xerrada breu veurem quines matemàtiques hi ha darrera d’aquests projectes i quin camí segueixen fins que arriben a la societat.

Investigador: Axel Masó, desenvolupador de programari científic del Centre de Recerca Matemàtica de la UAB.