En aquest espai es presentaran 3 xerrades científiques de 20 minuts de duració cadascuna:
D’on ve l’aigua que surt de l’aixeta? La física dels aqüífers a càrrec de Gauthier Legrand (Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC))
Aquesta activitat interactiva té com a objectiu descobrir als infants i les seves famílies com es mou l’aigua sota els nostres peus i per què entendre aquest món subterrani és essencial per garantir l’accés a l’aigua potable.
La sessió s’estructura al voltant d’una pregunta senzilla: com podem obtenir aigua potable? A partir d’aquest repte, els participants exploraran diferents experiències pràctiques relacionades amb la filtració i el transport de l’aigua al subsòl.
Més enllà de l’aigua neta: construint sistemes d’aigua circulars a càrrec de Eugenio Pescimoro (IDAEA-CSIC)
L’aigua dolça s’està convertint en un recurs cada cop més escàs a causa del canvi climàtic, el creixement de la població i la creixent demanda industrial. Tot i que les tecnologies avançades de tractament d’aigua ens permeten recuperar aigua d’alta qualitat a partir d’aigües residuals, plantes de dessalinització i efluents industrials, també generen salmorres concentrades que sovint es consideren residus. Però, ho haurien de ser?
Aquesta xerrada explora com la propera generació de tecnologies de l’aigua va més enllà de simplement produir aigua neta, per avançar cap a la construcció de sistemes d’aigua veritablement circulars. Combinant processos de membrana innovadors amb estratègies de recuperació de recursos, és possible no només maximitzar la recuperació d’aigua, sinó també extreure compostos valuosos com nutrients, sals i matèries primeres crítiques a partir de les salmorres concentrades. En lloc de crear fluxos de residus que requereixen una eliminació costosa, aquestes tecnologies els transformen en noves fonts de productes valuosos, reduint els impactes ambientals alhora que es creen oportunitats econòmiques.
Investigar el que és invisible: com s’estudien els trastorns mentals a càrrec de David Olivares Berjaga (UB)
Com s’investiga una cosa tan complexa com un trastorn mental? En aquesta xerrada descobrirem com la ciència intenta aproximar-se a trastorns que afecten el pensament, la percepció, les emocions i el comportament.
Parlar-ne és important perquè la salut mental continua envoltada de molts tòpics, estigmes i idees simplificades. Entendre com s’investiguen aquests trastorns ajuda a mirar-los des d’una perspectiva científica i humana, allunyada dels prejudicis, i apropa el públic a una realitat complexa: no hi ha una única causa ni una explicació senzilla, sinó molts factors biològics, psicològics i ambientals que interactuen entre si.
A partir de preguntes senzilles: què ens pot dir una mostra d’ADN?, per a què serveixen unes cèl·lules en una placa?, per què s’utilitzen models animals?, què podem mesurar realment al laboratori? Veurem com la recerca biomèdica combina mostres humanes, models cel·lulars, models animals i tècniques moleculars per estudiar processos que no podem observar directament al cervell humà.
També parlarem dels límits d’aquests models: no permeten “recrear” una malaltia mental, però sí estudiar peces concretes del trencaclosques, com la comunicació entre neurones, el desenvolupament cerebral o la resposta a possibles tractaments.
Coordina Miriam Rivera – ACCC
