Bloc de Xerrades Científiques a la Biblioteca Montbau — Albert Pérez Baró

Ciutat:
Barcelona | 21/09/2026, de 18:00 h – 19:00 h | Biblioteca Montbau — Albert Pérez Baró (Hospitalet) | Xerrada

En aquest espai es presentaran 3 xerrades científiques de 20 minuts de duració cadascuna:

L’origen de l’envelliment de la sang a càrrec de Maria Guarini (IRB Barcelona)

Per què el nostre cos es torna més vulnerable a les malalties a mesura que fem anys? La resposta podria estar amagada a l’interior dels nostres ossos. Allà hi resideix una fàbrica silenciosa de cèl·lules mare encarregada de produir, sense descans, cada gota de la nostra sang i de mantenir el funcionament del nostre sistema immunitari.

Quan som joves, aquesta fàbrica funciona de manera eficient. Tanmateix, amb el pas del temps, les cèl·lules mare hematopoètiques experimenten canvis que alteren la seva capacitat per regenerar la sang. Aquests canvis afavoreixen l’aparició d’inflamació crònica, redueixen l’eficàcia de les nostres defenses i augmenten el risc de diverses malalties associades a l’edat.

En aquesta xerrada explorarem els orígens de l’envelliment de la sang. Descobrirem què són les cèl·lules mare hematopoètiques, com canvien amb l’edat i quin paper exerceixen fenòmens com la inflamació crònica, l’hematopoesi clonal i l’epigenètica en aquest procés. A través d’aquests avenços científics, veurem com l’estudi de la sang està transformant la nostra comprensió de l’envelliment i obrint noves preguntes sobre com mantenir una millor salut al llarg de la vida.

 

Buscant enzims que mengen plàstic a l’oceà a càrrec de Francesco Colizzi (Institute for Advanced Chemistry of Catalonia, IQAC-CSIC)

El mar conté grans quantitats de plàstic, fins i tot en zones profundes. En aquesta xerrada veurem com la biotecnologia pot ajudar a afrontar-ho mitjançant enzims capaços de degradar aquests materials. A partir de plàstics recollits amb l’ajuda de vaixells de pesca a l’Atlàntic i el Mediterrani, s’estudien els microorganismes que viuen sobre aquest plàstic per identificar bacteris i enzims amb potencial degradador. Aquests es caracteritzen i es modelen en 3D a l’ordinador per predir-ne el comportament i, posteriorment, es proven experimentalment al laboratori per avaluar-ne la capacitat de degradació del plàstic. Una aproximació des de les ciències marines i enfocaments interdisciplinaris que pot contribuir a transformar residus en recursos dins d’una economia més circular. Aquest treball forma part del projecte OCEANZYME.

 

Microplàstics, una perillosa realitat en el nostre cos a càrrec de Jordi Petriz (Institut de Recerca Germans Trias i Pujol)

La investigació sobre micro i nanoplàstics (MNPs) se centra a analitzar com aquestes partícules microscòpiques invisibles interactuen amb les nostres cèl·lules. Com que s’ingereixen o es respiren involuntàriament, un dels grans reptes és comprendre com penetren les barreres biològiques i com s’acumulen en el nostre organisme.

Per abordar-ho, el mètode de la nanocitometria ha demostrat ser de gran utilitat. Aquesta metodologia capdavantera va ser desenvolupada pel seu propi grup de recerca per permetre la detecció i quantificació precisa de partícules a escala nanomètrica en fluids biològics com la sang i el plasma. Gràcies a la seva eficàcia i sensibilitat, la tècnica s’aplica arreu del món des del 2023 com un estàndard internacionalitzat en la recerca ambiental i biomèdica.

Aquests mètodes d’anàlisi cel·lular alerten que l’exposició crònica als MNPs pot desencadenar respostes inflamatòries, estrès oxidatiu i alteracions en el funcionament correcte del sistema immunitari. Aquestes troballes aporten evidència científica de gran valor per avaluar els riscos reals d’aquesta contaminació global i resulten essencials per impulsar regulacions ambientals i sanitàries molt més estrictes que protegeixin la salut pública a escala mundial.

 

INSCRIPCIONS 

 

 

 

Coordinen:

Amb el suport de:

Amb el finançament de: