En aquest espai es presentaran 6 xerrades científiques de 7 minuts de duració cadascuna:
Què són els fotofàrmacs i com la llum pot ajudar a resoldre problemes de salut a càrrec de Galyna Malieieva (Instituto de Bioingeniería de Cataluña (IBEC))
Imagina tenir dins del cos “petites bombetes” que s’encenen des de l’exterior. Ara, imagina que aquestes bombetes, quan s’encenen, il·luminen un medicament (fotofàrmac*) que ens hem pres una estona abans i que tenim dins del cos. Aquesta combinació fa que el fotofàrmac esdevingui actiu només al lloc on s’ha il·luminat, de manera que el tractament serà molt més controlat i localitzat, augmentant l’eficiència i reduint els efectes secundaris.
En aquesta microxerrada aprendràs sobre fotofàrmacs i veuràs com la combinació “implants emissors de llum – medicaments controlats per llum” obre noves possibilitats per resoldre problemes de salut. Per exemple, parlarem de com es poden aplicar per reduir el dolor i les crisis epilèptiques en regions localitzades del sistema nerviós.
*Aquestes “petites bombetes” són implants emissors de llum, com ports de llum en miniatura, que poden revolucionar els tractaments mèdics. Aquests implants, guiats per nanocristalls, funcionen com a fonts de llum a l’interior. La idea és tenir dins del nostre cos, exactament al lloc on es necessita un tractament, un d’aquests implants. Quan aquest implant s’il·lumina amb llum infraroja invisible (des de l’exterior del nostre cos), emet llum en l’espectre visible, convertint-se en una forma única de proporcionar efectes terapèutics precisament allà on es necessiten. D’altra banda, els fotofàrmacs són medicaments que se sintetitzen en una forma inactiva, i que només canvien a una forma activa quan són excitats amb una determinada llum, per exemple, la dels implants emissors de llum que hi ha dins del nostre cos.
Aquesta microxerrada s’emmarca dins del projecte europeu PHOTOTHERAPORT (programa HORIZON-EIC-2023 PATHFINDEROPEN-01, núm. 101130883).
El club de les proteïnes mortes a càrrec de Carlos Llopis Juan (IBMB-CSIC)
Ja el títol de la proposta és una declaració d’intencions. La idea de la meva presentació és explicar el meu treball de recerca de la mateixa manera que el professor John Keating explica als seus alumnes les meravelles de la poesia, expandint el seu món interior, en referència a la pel·lícula “El club dels poetes morts”.
Per als biòlegs, l’ús de cert vocabulari i fins i tot l’assumpció de certes idees ja està preestablert. En canvi, per al públic general, les susdites podrien semblar la sinopsi d’un llibre de ciència-ficció. Per això, la meva idea és explicar el plegament de proteïnes mitjançant una afició que s’ha posat de moda últimament: el ganxet. Representant d’aquesta manera les proteïnes com a fils de cotó, els quals, aplicant un cert patró, podem convertir en una infinitat d’objectes. Uns mitjons per al proper hivern, una funda per als auriculars, un punt de llibre per a la nostra propera lectura… Però el quid de la qüestió és el següent: nosaltres, com a éssers conscients, triem el nostre projecte, els fils, la forma i fins i tot els detalls. Però, com ho fan les proteïnes? Com són capaces de plegar-se correctament per realitzar la seva funció? Cosa que ens porta a la pregunta que ens fem al meu laboratori: com afecta, seguint l’exemple del ganxet, el canvi de color, gruix i fins i tot del patró en la proteïna? Com afecten “les nostres mans” o fins i tot l’entorn? Doncs… quina llàstima, se m’han esgotat els caràcters per al resum. Però si fos un dels seleccionats, podria resoldre la incògnita 🙂
Són completament segurs els protectors solars que utilitzem cada estiu més enllà de la seva funció protectora? Respostes cel·lulars i implicacions ambientals a càrrec de Paula Andrea Beltran Jimenez (Institut de Diagnòstico Ambiental i Estudis de l’Aigua IDAEA-CSIC)
Els protectors solars són essencials per protegir la nostra pell de la radiació ultraviolada. Tanmateix, alguns dels seus ingredients poden travessar la pell, transformar-se en el nostre organisme i acabar al medi ambient. Encara que s’utilitzen des de fa anys, encara queden preguntes obertes sobre com interactuen amb els sistemes biològics més enllà de la seva funció principal.
Al projecte ECOSUN estudiem com diferents filtres solars, com l’octocrilè, així com alguns dels seus productes de transformació, interactuen amb sistemes biològics. A més, explorem extractes vegetals com a possibles alternatives més sostenibles.
Per fer-ho, utilitzem cèl·lules hepàtiques tumorals com a model biològic. Aquest tipus de cèl·lules s’empra habitualment en recerca perquè són robustes, reproduïbles i especialment sensibles als canvis en l’entorn, cosa que permet detectar respostes biològiques de forma primerenca.
El fetge, a més, actua com una mena de “planta depuradora” del cos, ja que transforma i elimina moltes de les substàncies a què estem exposats. Aquest enfocament no pretén avaluar directament la toxicitat en humans, sinó detectar respostes primerenques que puguin indicar possibles efectes biològics.
Els assajos que realitzem consisteixen a determinar com responen les cèl·lules en termes de viabilitat i estrès sota la presència d’aquests filtres solars. Vam observar que moltes cèl·lules seguien vives després de l’exposició, però també vam detectar un augment de l’estrès oxidatiu, un procés relacionat amb danys cel·lulars i envelliment.
Aquests resultats ens recorden alguna cosa important: que una cèl·lula segueixi viva no significa necessàriament que estigui funcionant de forma saludable. Comprendre aquests efectes primerencs ens ajuda a avaluar millor la seguretat dels compostos presents en productes que utilitzem cada dia, considerant no només el seu possible impacte en l’organisme, sinó també en el medi ambient.
