La cultura de l’extrema primor: salut, pressió estètica i nous fàrmacs
Durant els darrers anys, la irrupció de medicaments com l’Ozempic o altres fàrmacs basats en GLP-1 ha obert una nova etapa en la lluita contra l’obesitat i el tractament de determinades malalties metabòliques. Però, al mateix temps, el seu ús s’ha situat al centre d’un debat social molt més ampli sobre els ideals de bellesa, la pressió estètica i la relació que mantenim amb el nostre cos.
La preocupació no gira només al voltant dels medicaments. Diversos analistes assenyalen que estem assistint al retorn d’un ideal de primor extrema, sovint presentat sota el llenguatge del benestar, la disciplina, l’autocontrol i l’optimització personal. A les xarxes socials proliferen missatges que glorifiquen entrenaments intensius, dietes restrictives, rutines exhaustives i una recerca constant de la millora física, especialment dirigida a les dones.
En aquest context, resulta cada vegada més difícil distingir on acaba la promoció d’hàbits saludables i on comença una cultura de l’exigència corporal que pot generar frustració, culpa, trastorns de la conducta alimentària o problemes de salut mental. La primor continua sent un valor socialment premiat, mentre que els cossos que s’allunyen dels cànons dominants sovint continuen estant sotmesos a estigma i discriminació.
L’arribada de noves generacions de fàrmacs per perdre pes —i la possible expansió dels seus equivalents genèrics a escala mundial— planteja noves preguntes socials, ètiques i sanitàries. Qui hi tindrà accés? Com transformaran la percepció de l’obesitat i dels cossos? Poden contribuir a millorar la salut de moltes persones sense reforçar, alhora, ideals estètics poc realistes?
En aquest Cafè científic volem parlar sobre la construcció social dels cànons de bellesa, i com aquests afecten no només a les persones més joves i el paper dels nous tractaments farmacològics en una societat que continua associant l’èxit, la salut i l’acceptació social amb determinats tipus de cos.
Estem davant d’una revolució mèdica o d’una nova etapa de la cultura de l’aprimament? Quina diferència hi ha entre cuidar la salut i perseguir un ideal estètic? Com afecten aquests missatges a l’autoestima, especialment entre les dones?
Especialistes
-
-
- Maria Izquierdo Pulido. Departament de Nutrició, Ciències de l’Alimentació i Gastronomia. Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació.
- Elena Maestre González. Departament d’Infermeria Fonamental i Clínica. Facultat d’Infermeria.
-
- Data i hora: 13/01/2027 a les 18:30 h
- Lloc: Llibreria Altaïr (Gran Via de les Corts Catalanes, 616, Barcelona)
- Públic: general (aforament per a setanta persones amb inscripció prèvia)
Els cafès científics de la UB s’organitzen amb motiu de la Nit Europea de la Recerca (European Researchers’ Night). El projecte de NitRecerCat2627 és un esdeveniment associat a l’MSCA and Citizens initiative de la Unió Europea finançat en el marc de les accions Marie Skłodowska Curie: HORIZON-MSCA-2025-CITIZENS-01. L’organització va a càrrec de la Unitat de Cultura Científica i Innovació (UCC+I) de la UB, amb la col·laboració de diverses facultats i instituts de recerca de la Universitat. Compta amb el suport del Vicerectorat de Doctorat, Personal Investigador en Formació, Atracció de Talent i Divulgació, així com del Vicerectorat de Recerca.
