En aquest espai es presentaran 6 xerrades científiques de 7 minuts de duració cadascuna:
Estrès, benestar i la ciutat… Barcelona a les ungles a càrrec de Francisco Madrid Gambin (Hospital del Mar Rsearch Institute)
L’activitat proposa una xerrada divulgativa sobre com la vida a la ciutat pot deixar una empremta mesurable en el nostre cos. A partir de l’exemple de Barcelona, s’explicarà de manera senzilla com factors de l’entorn urbà com el soroll, la contaminació, la llum nocturna, el ritme de vida o els espais verds poden relacionar-se amb processos biològics vinculats a l’estrès i al benestar.
La xerrada se centrarà en una idea especialment visual. Les nostres ungles poden actuar com un petit arxiu biològic. Igual que els anells d’un arbre conserven informació sobre el seu entorn, les ungles poden acumular determinades molècules durant setmanes o mesos, cosa que permet estudiar hormones i metabòlits relacionats amb l’estrès, la son, l’estat emocional i l’adaptació a l’ambient.
A l’Institut de Recerca de l’Hospital del Mar estem realitzant anàlisis pioneres per estudiar aquests senyals bioquímics en mostres d’ungles i explorar com es relacionen amb la salut i l’entorn urbà. A través d’exemples de recerca biomèdica, es mostrarà com la bioquímica, l’epidemiologia ambiental i la ciència de dades poden ajudar-nos a entendre millor la relació entre ciutat, cos i salut mental. L’objectiu és apropar al públic general una pregunta científica actual… Fins a quin punt el lloc on vivim queda reflectit en la nostra biologia?
Reptes de l’astronomia moderna: deixarem de mirar el cel? a càrrec de Gemma Domènech Rams (Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC))
L’astronomia d’avui en dia viu immersa en una paradoxa: disposem de més dades i capacitat d’observació que mai, però els nostres cels es veuen cada vegada més malmesos i amenaçats. Com conviuen la ciència que busca respondre d’on venim i quin és el nostre lloc a l’univers i la tecnologia que ens connecta dia a dia a la Terra? A través de l’experiència pràctica com a astrònoma de suport i operacions de l’Observatori del Montsec (IEEC), aquesta microxerrada vol oferir una visió de primera línia sobre com la recerca en astronomia està canviant radicalment i alguns dels reptes als quals s’enfronta: des de la creixent robotització i gestió de grans volums de dades a l’impacte de la contaminació lumínica i les megaconstel·lacions de satèl·lits en l’òrbita terrestre. Sota el lema “Recerca pel canvi”, explorarem com treballem per protegir la nostra finestra a l’Univers i respondrem a una pregunta incòmoda: estem a punt de perdre el dret de mirar el cel?
L’adolescència: Aquest tren només passa una vegada a càrrec de Marc Rodríguez Tena (UB)
L’adolescència es caracteritza per canvis hormonals, metabòlics i neurològics significatius, però la seva rellevància per a la salut a llarg termini ha estat tradicionalment infravalorada. Investigacions recents la situen com un tercer període crític de plasticitat fisiològica, després de la gestació i els primers dos anys de vida, durant el qual el metabolisme, l’eix hormonal i el cervell encara són susceptibles de reprogramació. Representa, així, la última oportunitat per modificar trajectòries de risc de malaltia abans de l’estabilització metabòlica pròpia de l’edat adulta.
Seguint el paradigma DOHaD (Developmental Origins of Health and Disease), la microxerrada presenta l’evidència experimental que sustenta aquesta hipòtesi, així com el context teòric per interpretar-la. S’hi descriu un model amb rates en què una intervenció amb metformina durant l’adolescència revertia parcialment alteracions metabòliques associades a la sobrealimentació primerenca, mentre que la mateixa intervenció en l’edat adulta no produïa efectes comparables.
Es discuteixen també les implicacions d’aquests resultats, incloent-hi la possible transmissió intergeneracional d’alguns efectes, i les conseqüències per a la salut i l’educació durant aquesta etapa. La xerrada s’adreça a un públic general, amb l’objectiu de presentar de manera accessible un canvi de paradigma en la comprensió biològica de l’adolescència.
