En aquest espai es presentaran 3 xerrades científiques de 20 minuts de duració cadascuna:
Teixint entrellaçament quàntic: les limitacions fonamentals de les xarxes quàntiques a càrrec de Isaac Smith (ICFO)
Podem entrellaçar els dits, les cintes, les cordes, i també estats quàntics. Però què és exactament l’entrellaçament quàntic? En aquesta microxerrada – presentada en forma d’un Science Slam – agafarem el fil de l’entrellaçament quàntic.
La unitat bàsica en la teoria de la informació quàntica s’anomena qubit. Si tenim dos qubits a mà, poden interactuar entre si i quedar entrellaçats. Els qubits entrellaçats es comporten com si tinguessin una connexió – una corda – entre ells.
Si tenim tres qubits entrellaçats, les cordes que els connecten semblen més aviat un tapís. De fet, hi ha dos tipus d’entrellaçament tripartit – dos tipus de tapís – amb característiques diferents. Per exemple, podem preguntar-nos, què passa si tallem una part del tapís? Com veurem, la resposta depèn de quin tipus d’entrellaçament tripartit tenim entre mans.
En el context de les xarxes quàntiques, l’entrellaçament tripartit podria ser útil per a certs processos que volem dur a terme. Però, estem seguirs que podem crear l’estat entrellaçat necessari en una xarxa específica? És a dir, podem teixir un dels tapissos que hem vist abans en qualsevol cas? Com descobrirem, una resposta negativa pot assenyalar una limitació fonamental de la xarxa.
Trastorns del comportament: malalties o diversitat del genoma humà? a càrrec de Martí Aldea (Institut de Biologia Molecular de Barcelona)
Els avenços recents en neurociència i el coneixement actual del genoma humà ens fan repensar els trastorns del comportament i qüestionen si són realment patologies. La majoria dels trastorns psiquiàtrics, com ara l’esquizofrènia, la depressió major, el trastorn bipolar i el trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH) estan impulsats per milers de petites diferències en el nostre genoma, cadascuna d’elles amb un efecte molt petit sobre el risc general de malaltia. Així, aquests trastorns no segueixen patrons definits d’herència familiar. D’altra banda, persones amb símptomes molt semblants mostren combinacions molt diferents d’aquestes variants genètiques. Però potser el més sorprenent és la total absència de llindars clars quan s’intenta classificar el conjunt de variants genètiques segons els seus efectes en la predisposició a cadascun dels trastorns psiquiàtrics majors. I aquesta indefinició es dona també a l’invers, en intentar establir límits entre normalitat (o salut) i anormalitat (o malaltia) que responguin als milions de combinacions possibles de variants del genoma humà. En aquesta microxerrada considerarem la importància que la diversitat en els nostres gens i, per tant, en el nostre comportament, ha tingut durant l’evolució humana, i posarem en dubte la visió dicotòmica que massa sovint apliquem als trastorns psiquiàtrics.
Memòria que s’esborra: podem enganyar el cervell que s’oblida? a càrrec de Iker Bengoetxea de Tena (Universitat de Barcelona (UB), Institut de Neurociències (UBNeuro))
En aquesta xerrada s’exploraran els principals mecanismes biològics que intervenen en la neurodegeneració i la pèrdua de memòria. Es discutirà el paper dels models animals per estudiar la progressió de diverses malalties, així com la utilitat de les diferents proves conductuals per analitzar les alteracions de la conducta i els dèficits cognitius. També es parlarà de fins a quin punt la ciència actual permet alentir el deteriorament cognitiu, amb exemples centrats en la malaltia d’Alzheimer.
