En aquest espai es presentaran 3 xerrades científiques de 20 minuts de duració cadascuna:
Pot un exoesquelet ajudar a entendre millor l’espasticitat després d’un ictus? a càrrec de Massimo Cenciarini i Laia Yébenes Serra (UPC)
L’ictus és una de les principals causes de discapacitat adquirida en adults. Moltes persones que l’han patit desenvolupen espasticitat, una alteració que provoca un augment involuntari de la rigidesa muscular i dificulta la mobilitat i les activitats quotidianes. Tot i la seva importància clínica, l’avaluació de l’espasticitat continua depenent en gran mesura de l’experiència del professional sanitari i de mètodes subjectius.
En aquesta xerrada descobrirem com la robòtica i l’enginyeria biomèdica poden contribuir a millorar l’avaluació d’aquesta condició. A partir d’exemples reals i d’una introducció accessible al món dels exoesquelets, es mostrarà com aquestes tecnologies poden ajudar a obtenir mesures més objectives i precises de la rigidesa muscular després d’un ictus.
L’activitat presentarà el projecte SPAST-SENSE, una iniciativa desenvolupada a la Universitat Politècnica de Catalunya en col·laboració amb professionals de la rehabilitació i usuaris finals. A través d’una aproximació divulgativa i participativa, els assistents coneixeran els reptes actuals de la rehabilitació neurològica, el procés de desenvolupament d’un exoesquelet d’avaluació i el potencial de les noves tecnologies per contribuir a una rehabilitació més personalitzada i centrada en les necessitats de les persones.
Investigar el que és invisible: com s’estudien els trastorns mentals, a càrrec de David Olivares Berjaga (UB)
Com s’investiga una cosa tan complexa com un trastorn mental? En aquesta xerrada descobrirem com la ciència intenta aproximar-se a trastorns que afecten el pensament, la percepció, les emocions i el comportament.
Parlar-ne és important perquè la salut mental continua envoltada de molts tòpics, estigmes i idees simplificades. Entendre com s’investiguen aquests trastorns ajuda a mirar-los des d’una perspectiva científica i humana, allunyada dels prejudicis, i apropa el públic a una realitat complexa: no hi ha una única causa ni una explicació senzilla, sinó molts factors biològics, psicològics i ambientals que interactuen entre si.
A partir de preguntes senzilles: què ens pot dir una mostra d’ADN?, per a què serveixen unes cèl·lules en una placa?, per què s’utilitzen models animals?, què podem mesurar realment al laboratori? Veurem com la recerca biomèdica combina mostres humanes, models cel·lulars, models animals i tècniques moleculars per estudiar processos que no podem observar directament al cervell humà.
També parlarem dels límits d’aquests models: no permeten “recrear” una malaltia mental, però sí estudiar peces concretes del trencaclosques, com la comunicació entre neurones, el desenvolupament cerebral o la resposta a possibles tractaments.
Per què i com emmagatzemar calor, a càrrec de Pol Lloveras (UPC)
L’emmagatzematge de calor està adquirint una importància creixent com a tecnologia clau per millorar l’eficiència energètica i la sostenibilitat ambiental en una àmplia varietat d’aplicacions. Els seus usos poden tenir impacte en àmbits tan diversos com l’energia solar, l’aprofitament de la calor residual industrial, l’electricitat procedent de fonts renovables i la gestió tèrmica de la cadena de fred, l’electrònica i els dispositius portables. Per emmagatzemar calor es poden fer servir materials que són capaços d’acumular i alliberar energia gràcies a canvis que pateixen els moviments dels àtoms en certes condicions. En aquesta xerrada descobrirem com funciona aquesta tecnologia, per què és tan rellevant en la transició energètica i en veurem alguns exemples concrets.
Coordina Miriam Rivera – ACCC
