Bloc de Xerrades Científiques a la Biblioteca Gabriel Garcia Márquez

Ciutat:
Barcelona | 27/09/2021 19 h - 20:30 h | Biblioteca Gabriel Garcia Márquez | Xerrades científiques sobre matemàtiques, genètica i medicina

Xerrades científiques

En aquest espai es presentarà un bloc de 4 xerrades científiques de 20 minuts de duració cadascuna.

Formulari d’inscripció a les xerrades

  • Viatge al centre de la terra: un conte sobre matemàtiques i supercomputació, a càrrec d’Octavio Castillo Reyes – Barcelona Supercomputing Center

En 1864 Jules Verne va utilitzar una màquina de perforació per a endinsar-se en el cor de la Terra. En 2022, nosaltres els científics usen models matemàtics i supercomputació per a “Viatjar al centre de la Terra”. Dues idees motiven el seu treball. Primera, el canvi climàtic i els desenvolupaments geopolítics actuals exigeixen la renovació d’estratègies respecte als recursos primaris i l’energia en un futur neutral d’emissions de carboni. Segona, el subsol de la Terra conté reserves substancials d’energia verda, aigua dolça, minerals per al desenvolupament de bateries fonamentals per a models de mobilitat electrificada, i espai d’emmagatzematge de diòxid de carboni. Aquesta xerrada és un conte sobre matemàtiques i supercomputació, on es parlarà sobre la generació de gegantesques ecografies que ens permeten explorar i comprendre les propietats del subsòl terrestre. Així com, la importància del treball col·laboratiu i multidisciplinari per a la sostenibilitat ambiental i econòmica de les pròximes generacions.

  • Tots som mutants, a càrrec de Roser Urreizti – Institut de Recerca Sant Joan de Déu

I si “tots som mutants”? Es veuran les referències al cinema i els còmics i la percepció popular de ser “un mutant”. Durant la xerrada es farà un repàs als conceptes més bàsics de genètica (què és l’ADN, mida del genoma humà i la replicació constant de l’ADN) i reflexionarem sobre la mutació és omnipresent i inevitable. En la següent part de la xerrada s’enfocarà la mutació com a motor de l’evolució, la necessitat del canvi com a eina adaptativa. Fent un petit viatge en el temps per conèixer la Benjamina, una avantpassada, mutant, i que inicia el camí cap al bipedisme. Amb aquesta reflexió, es parlarà l’altra cara de la moneda, les malalties genètiques, i parlarem de malalties minoritàries o rares i de quins són els grans reptes que la investigació en aquest camp enfronta en ple segle 21.

  • Microbioma i càncer Quina relació hi ha entre ells?, a càrrec de Paolo Nuciforo – Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO)

El microbioma humà és una cosa que obtenim en néixer i el modelem amb els aliments que mengem i els llocs en els quals vivim. Canvia al llarg de les nostres vides i conté aproximadament de 10 a 20 milions de gens diferents. Estudis recents han demostrat que el microbioma està involucrat en l’inici i la progressió de diversos tipus de càncer i, que, fins al 90% de totes les malalties poden tenir relació amb la salut del nostre microbioma. En aquesta xerrada s’explicarà quin paper juga el microbioma en el desenvolupament del càncer i en què s’estan centrant els projectes de recerca en aquest àmbit.

  • Com ens pot ajudar la intel·ligència artificial per a lluitar contra el càncer?, a càrrec de José Antonio Seoane – Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO)

Finalment, seguint amb el tema, la darrera xerrada demostrarà com la intel·ligència artificial és una eina computacional que està cada cop més present al nostre dia a dia. Es respondran les següents qüestions: Com creus que podríem fer servir aquesta tecnologia en biomedicina? Com creus que la IA pot ajudar a detectar el càncer o tractar-lo de manera més eficaç? I si et diem que ja es fa servir? Sabies que ja hi ha sistemes d’IA que detecten millor el càncer que els metges? Sabies que la IA ha permès desenvolupar tests genètics que permeten als oncòlegs escollir els fàrmacs més adequats?

Coordinen:

Amb el suport de:

Amb el finançament de:

Aquest projecte està cofinançat pel programa de recerca i innovació Horizon Europe de la Unió Europea sota el projecte NitRecerCat (101061189).

This project is co-funded by the European Union’s research and innovation programme Horizon Europe, under the project NitRecercat (101061189).