Nieves Lorenzo Gotor (esquerra), presentadora i organitzadora, i Eva Marguí (dreta), investigadora de la UdG. | Foto: organització, amb Broda Productions.
Santa Pau, 29 de setembre de 2025.
Prop de 300 persones van assistir a la 3a edició del festival El Toc de Ciència, els dies 26 i 27 de setembre, coincidint amb la Nit Europea de la Recerca. Bars i places d’Olot, Sant Pau de Segúries i la Vall de Bianya van ser les seus d’aquest cicle d’espectacles en què personal científic, bandes de música i artistes plàstics duen a terme actuacions conjuntes per divulgar coneixement científic.
Així com les il·lustracions en viu havien estat presents des de la primera edició, enguany s’han consolidat el cant i la poesia musicada com a eines divulgatives, que emocionen el públic i complementen les explicacions i demostracions científiques.
De la mà de referents científics locals i artistes del territori, el públic va aprendre estratègies per evitar el malbaratament d’aigües, per democratitzar l’energia i per mantenir l’equilibri ecològic i social, entre altres.
A més, en el context històric actual, les reivindicacions per un món més just i solidari van ser presents a tots els espectacles. L’organització va argumentar com l’accés universal al coneixement científic és clau per fomentar la cultura de la pau.
A Olot: aigua, puces, poesia i instruments eclèctics
El festival va arrencar a la capital garrotxina, on es van comptar fins a 130 persones que van passar pels jardins de la Muralla. Tant el públic com els participants van remarcar la bona sintonia entre el coneixement científic i les expressions artístiques.
“Ha sigut molt bonic” – comparteix l’Esther Roca, membre del col·lectiu musical Jam ART’s, que convidava el públic a unir-se a la improvisació característica d’una jam-session. I continua: “ens hem pogut expressar lliurement, representant els sons de l’aigua, i a diverses persones ens ha sortit improvisar cant i poesia per sobre de la música. L’ús que fem de les aigües és un tema que ens interpel·la a tothom, gràcies per donar-nos veu.”
(D’esquerra a dreta i de dalt a baix) Il·lustració d’una puça d’aigua (Daphnia magna) per Alba Azaola; mostra de laboratori amb puces d’aigua mil·limètriques; col·lectiu Jam-ART’s. | Fotos: organització, amb Broda Productions.
L’espectacle a Olot portava per lema L’aigua és vida i va comptar amb les intervencions de la hidrogeòloga Mireia Jiménez i Llobet, que va aconseguir aixecar el públic de la cadira al crit de “l’aixeta suma, l’ampolla resta“, i de la investigadora de la UdG Eva Marguí, que va sorprendre el públic amb puces d’aigua, uns petits crustacis que netegen les aigües de microplàstics i altres microcontaminants, i que tothom va poder observar en les mostres del seu laboratori.
A Sant Pau de Segúries: glosa científica, democratització de l’energia i tastet de fleques del poble
L’endemà, i sota un sol que convidava a fer el vermut a la plaça de la Generalitat de Sant Pau de Segúries, El Toc de Ciència s’estrenava a la comarca del Ripollès, congregant més de 80 persones.
Públic a Sant Pau de Segúries, escoltant la banda Albéricas. | Foto: organització, amb Broda Productions.
La Patrícia, assistent a l’acte, explicava la seva vivència: “Que guai la glosa que han fet les Albéricas sobre el que han explicat les científiques del nostre poble!”. A més, va assegurar que no coneixia ni l’Esther Martínez Izquierdo, directora d’innovació de WATTEGA i experta en transició ecològica, ni la Mireia Burdó Masferrer, doctora en ciència i tecnologia dels aliments, totes dues residents de Sant Pau de Segúries. “Ara ja les tinc fitxades, ja contactaré l’Esther perquè volem posar plaques solars a casa. I la meva filla ha guanyat un concurs, s’ha endut la il·lustració del gira-sol justament.”
Queda palès que el festival aconsegueix el seu objectiu de promocionar referents científics locals, així com de la cultura popular i artística de la zona.
Arribant a l’hora de dinar, la demostració de la Mireia sobre diferents elaboracions de pans amb gluten i sense, i la degustació de les fleques del poble va ser molt aplaudida.
(D’esquerra a dreta i de dalt a baix) Il·lustracions de Jordi Serrat i Alba Azaola; fulletons que visibilitzen la diversitat de dones de ciència que han canviat el món; demostració d’elasticitat d’elaboracions de pa; tastet de pans de fleques locals. | Fotos: organització, amb Broda Productions.
A la Vall de Bianya: ritmes de jazz, mirada social i l’escorxador volador
La fusió de disciplines que va tenir lloc a Ca l’Adela de Llocalou va integrar els ritmes jazz del Cuartet de Bianya i les pinzellades dels il·lustradors, amb les ciències socials i l’ecologia.
La seixantena de persones assistents van participar en la dinàmica que va proposar la Israa Rila, biòloga i activista antiracista. D’aquesta manera van aprendre les funcions de la diversitat, tant en la natura com en les societats, de forma vivencial i entre rialles.
La temàtica Natura inspiradora va ser l’eix de la sessió, que va continuar amb en Fran Trabalon, membre de la Institució Catalana d’Història Natural, entitat coorganitzadora del Toc de Ciència (juntament amb Ciència Arreu). Després d’explicar la migració de l’ocell escorxador i l’ecosistema únic de la Vall de Bianya, va expressar la seva satisfacció: “Em sento molt agraït per l’oferiment de participar. Patia pel format, però ha sigut una passada. Ha estat tot molt ben organitzat i he vist que el públic s’ho estava passant molt bé.”
(D’esquerra a dreta i de dalt a baix) El grup Cuartet de Bianya amb el públic de la Vall de Bianya; assistents jugant als concursos; Israa Rila al micròfon en la dinàmica en què el públic relacionava imatges amb funcions de diversitat social i natural. | Fotos: organització, amb Broda Productions.
Totes les il·lustracions en viu han estat obra dels artistes Alba Azaola i Jordi Serrat.
El Toc de Ciència 2025 ha estat possible gràcies a Ciència Arreu i la Institució Catalana d’Història Natural; amb el suport de la Diputació de Girona, l’Ajuntament d’Olot, l’Associació Catalana de Comunicació Científica, el projecte NitRecerCat2425 de la Unió Europea, l’Espai Cràter, l’Ajuntament de Sant Pau de Segúries, Fontfreda Pintures i l’Associació Sàgoe Olot.
