fbpx

Bloc Microxerrades científiques virtuals

Ciutat:
Barcelona | 24/09/2021 | Canal de YouTube de La Nit de la Recerca | Microxerrades de divulgació científica

Microxerrades científiques virtuals

El dia 24 de setembre es publicaran de manera simultania 20 microxerrades vituals al canal de YouTube de la Nit de la Recerca. Ja saps quina vols veure? Subscriu-t’hi i no te’n perdis cap!

Cervell i intel·ligència

  • El sensor Kinect i les possibilitats per a la rehabilitació i intervenció en les alteracions del llenguatge, a càrrec de Llorenç Andreu Barrachina de l’eHealth Center (Universitat Oberta de Catalunya)

Les investigacions han demostrat que la integració del moviment humà en una tasca d’aprenentatge cognitiu pot ser eficaç per a l’aprenentatge a causa dels seus efectes cognitius i fisiològics. Kinect és una línia de dispositius de detecció de moviment produïts per Microsoft que permeten el reconeixement de gestos en temps real, el reconeixement de veu i el seguiment esquelètic. Aquestes funcions del dispositiu ofereixen grans oportunitats per desenvolupar jocs digitals per millorar les habilitats del llenguatge oral a través del gest, el moviment i les interaccions basades en el llenguatge. L’objectiu d’aquesta microxerrada és revisar les investigacions anteriors que han aplicat equips basats en sensors Kinect a la intervenció de les habilitats del llenguatge oral. Els jocs basats en Kinect han demostrat els efectes positius de la interactivitat en el desenvolupament i la teràpia de la parla. En conclusió, la intervenció del llenguatge interactiu basat en el sensor Kinect és una línia de recerca prometedora però encara poc explorada.

  • Els orígens de la compexitat computacional, a càrrec de Javier Ramiro Poveda Figueroa de la Universitat Autonoma de Barcelona

En la dècada de 1970, Stephen Cook va desenvolupar la teoria P-NP, que proposa un marc per avaluar si un problema pot ser resolt en un temps raonable o no. Aquesta idea sorgeix en el context de la Guerra Freda, on la intel·ligència artificial (IA) i la complexitat computacional (CC) s’estaven desenvolupant. Tot i que les dues disciplines estaven relacionades per la recerca d’estratègies per al modelatge del pensament racional a partir de jocs com les dames i els escacs, les dues disciplines no van entrar en contacte fins el moment en què la IA va entrar en crisi en la segona meitat de 1960. La raó per la qual possiblement va succeir aquest problema va ser la divergència entre els fundadors de tots dos camps d’estudi: Herbert Simon per la IA i Hao Wang per CC. Aquesta microxerrada busca explicar de forma amena les raons perquè hagi succeït la divergència entre IA i CC.

  • Estrés… ¿adaptativo o patológico?, a càrrec de Eva Ramos Fernández de l’École polytechnique fédérale de Lausanne (EPFL)

Actualmente, el estrés crónico es un factor de riesgo de ansiedad y depresión, dos trastornos mentales que afectan al 25% de la población de la Unión Europea. Estos porcentajes han aumentado durante la pandemia de COVID. Pero…¿Qué es el estrés? ¿Qué determina que un individuo se adapte a una situación estresante? En esta charla hablaremos de los mecanismos neurobiológicos implicados en situaciones que amenazan nuestro equilibrio celular, individual y social.

 

Educació, sociologia i aprenentatge

  • Ciències de la Terra a través del còmic, a càrrec de Nia Schamuells de la Universitat de Barcelona (@Salirconunageologa)

Sobre com divulgar les Ciències de la Terra i la Geologia a Través del còmic i les vinyetes.

  • ¿Ajudes, tasques o treball? El paper de cuidador en els adults grans, a càrrec de Madelin Gómez-León de la Universitat Oberta de Catalunya- UOC

Els adults grans són usualment representats com a persones dependents o que necessiten ajuda per dur a terme diferents activitats de la vida diària. No obstant això, hi ha un nombre important de grans que es troben actius i participant de la vida social o familiar a través d’ajudes que ofereixen a altres, ja siguin monetàries, de cures a néts, cures a persones dependents o en tasques de la llar entre altres . En aquesta micro xerrada s’abordaran aquests conceptes (ajuts, tasques o treball), i el seu ús en diferents contextos internacionals, així com els diferents tipus d’activitats que realitzen els majors oferint el seu temps lliure a altres, i el que això suposa per al seu propi benestar.

  • Referents femenins en la ciencia, a càrrec de Noemi Rotllan Vila de l’Institut de Recerca del Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

Xerrada sobre la visibilitat de les dones científiques i despertar vocacions a les nenes.

Genètica i biologia molecular

  • Oligonucleòtids com a fàrmacs terapèutics, a càrrec d’Anna Clua Villas de l’Institut de Química Avançada de Catalunya (IQAC-CSIC)

Breu presentació sobre el què la ponent va aprendre en la seva estada a Munic (Alemanya). La xerrada tracta sobre tractaments per a malalties genètiques.

Medi ambient i contaminació

  • Incorporació de ciencia ciutadana per estudiar l’efecte de la contaminació de l’aire sobre la salut cognitiva i mental, a càrrec de Florence Gignac de l’Institute for Global Health (ISGlobal)

Aquesta microxerrada té com a objectiu aportar llum sobre el valor afegit en incorporar un enfocament científic ciutadà (activitats participatives) en la investigació epidemiològica sobre la contaminació de l’aire i la salut cognitiva i mental. Per fer-ho, es presentarà allò que se sap actualment i, sobretot, el que falta i com els ciutadans (és a dir, científics no professionals) poden ajudar els científics a omplir els buits. A continuació, es presentaran els resultats de dos projectes de ciència ciutadana sobre contaminació atmosfèrica i salut cognitiva i mental que es van dur a terme a Barcelona (el projecte ATENC!Ó i el projecte CitieS-Health). Aquesta presentació oferirà un breu i positiu debat sobre com les pràctiques d’investigació inclusives en contaminació atmosfèrica i salut cognitiva i mental poden produir una àmplia gamma de beneficis tant per als científics com per als ciutadans.

  • Plantes i microcontaminants, a càrrec de Mònica Escolà Casas de l’IDAEA CSIC

Microxerrada sobre la importància de les plantes per a la eliminació de microcontaminants.

Medicina i teràpies

  • El parkinsonisme infantil, un gran desconegut, a càrrec d’Alba Tristán Noguero de l’Institut de Recerca Sant Joan de Déu

En els últims anys s’han descrit diverses malalties que produeixen parkinsonisme en nens. Aquest és el cas de nens que neixen amb una malaltia ultra-rara anomenada deficiència de la Tirosina hidroxilasa (THD). La THD produeix defectes en el moviment però també pot afectar el correcte desenvolupament del cervell. Mentre que hi ha nens que responen bé a el tractament i milloren; hi ha altres que no responen i desenvolupen problemes més severs com el no poder caminar, parlar o jugar. Al laboratori fem servir cèl·lules mare per tenir un model d’aquesta malaltia per estudiar-la i trobar així nous tractaments que puguin funcionar per a tothom.

  • El programa +ÀGIL Barcelona: recerca-implementació participativa per fomentar l’envelliment saludable i combatre la discapacitat, a càrrec de Marco Inzitari de la Vall d’Hebrón Institute of Research (VHIR) i Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

La microxerrada es centra sobre relatar els avenços científics que acompanyen la implementació del programa de recerca-implementació +ÀGIL Barcelona. Es tracta d’un programa amb avaluació quanti i qualitativa de la implementació d’un programa multi-component de promoció del envelliment saludable, co-dissenyat amb els usuaris, que integra agents de salut i de la comunitat, amb una component digital i que està en marxa en un entorn real, el barri de Bordeta-Magoria de Barcelona, i a punt de escalar-se en altres entorns. El programa ja suma 3 publicacions científiques internacional, i altres estan en preparació.

  • OPTimització del maneig antenatal de gestants amb amenaça de part preterme mitjançant models de predicció: assaig clínic randomitzat multicèntric (OPTIM-PTL), a càrrec de Teresa Cobo de l’IDIBAPS

Aproximadament, 1 de cada 10 dones farà un part preterme (<37 setmanes), dels quals el 10% són abans de les 34 setmanes i són la principal causa de morbi-mortalitat neonatal. El maneig clínic és molt ineficient, perquè es basa en la presència de contraccions uterines prematures, el que es defineix com amenaça de part preterme (APP). Aquest criteri té un molt baix valor predictiu, únicament el 10% d’APP seran parts preterme reals, mentre un 70% pariran a terme. L’APP genera ingressos i estades hospitalàries perllongades amb poca eficiència. D’altra banda, el criteri actual d’APP, tampoc identifica els casos més greus, associats a infecció i inflamació intra-amniòtiques, presents en un 40% de les dones que debuten amb APP abans de les 32 setmanes. Aquestes dones són les que presenten una latència al part més curta. Al contrari, les dones sense infecció ni inflamació (60% dels ingressos per APP) presenten una latència al part de 50 dies (20;70) i una edat gestacional al part de 35.0 setmanes (29.7;38.3). Tot i ser grups amb pronòstics perinatals diferents, el maneig actual que es fa d’aquestes dones és similar. Això resulta tant en la identificació tardana i retard en administració de antibiòtics en moltes dones de risc, com en l’administració de dosis innecessàries de corticoides (amb efectes deleteris sobre neurodesenvolupament i creixement fetal) per maduració pulmonar en fetus que finalment no seran prematurs.
Des de fa més de 20 anys s’ha proposat la realització d’una amniocentesi a l’ingrés d’una dona amb APP, però encara existeix controvèrsia sobre el balanç riscos beneficis de manera que existeix una gran variabilitat clínica en la seva utilització. En el nostre centre hem desenvolupat i validat models pronòstics basats en l’amniocentesi (Cobo, AJOG 2020) que permetrien discriminar les dones amb infecció intra-amniòtica i alt risc, de les dones amb baix risc. Proposem un estudi randomitzat per avaluar l’impacte d’una estratègia d’amniocentesi precoç en els resultats perinatals i la seva cost-efectivitat. Si els resultats són positius, l’estudi aportaria evidència contundent a una controvèrsia de 20 anys, i milloraria el maneig d’una de les principals complicacions de la gestació.

  • Diana Salut iniciativa per millorar la pràctica clínica basada en l’evidència, a càrrec de Montserrat León García de l’Institut d’Investigació Biomèdica Sant Pau (IIB Sant Pau)

DianaSalud és una iniciativa desenvolupada pel Programa d’Epidemiologia Clínica de el Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa d’Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP) i recolzada per membres de l’Institut d’investigació Biomèdica de l’Hospital Sant Pau (IIBSant Pau). DianaSalud conté recomanacions que han estat elaborades per diferents iniciatives i centres de recerca a nivell nacional i internacional. Aquestes iniciatives utilitzen la millor evidència disponible per a elaborar aquestes recomanacions. Aquest abordatge comunament es diu medicina basada en l’evidència.

Durant la microxerrada presentarem la iniciativa Diana Salut i farem un recorregut sobre com utilitzar aquest entorn. Descriurem un exemple concret en relació a les recomanacions relacionades amb la pandèmia COVID-19 i com Diana Salut pot donar suport a les decisions sobre que intervencions són les més adequades per a un millor maneig de diferents situacions durant la pandèmia.

  • La Distrofia muscular de Duchenne: búsqueda de tratamientos moleculares innovadores para esta enfermedad incurable, a càrrec de Claudia Patricia Santos Oñate, del Laboratori de Biologia Celular de la Universidat Pompeu Fabra.

La distrofia muscular de Duchenne es una enfermedad genética que afecta el sistema muscular y padecen 1 de cada 5.000 niños en el mundo. No existe cura para la enfermedad, los pacientes sufren de una muerte prematura debido a fallas respiratorias y/o cardiacas. En la charla se presentará la distrofia muscular de Duchenne y las herramientas actuales en investigación para su tratamiento.

  • Recerca en Al·lergologia: un futur ple de possibilitats, a càrrec de Paula Galván Blasco, del Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus

A la Secció d’Al•lergologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron portem anys d’implicació en els avenços mèdics que puguin comportar canvis substancials als nostres pacients al•lèrgics tant en l’àmbit de la prevenció de les patologies al•lèrgiques, com en el seu diagnòstic i sobretot el seu control i tractament. Per això, participem anualment de múltiples assaigs clínics que inclouen teràpies innovadores per patologies tan conegudes com l’asma o la rinitis, l’al•lèrgia alimentària, com en altres de menys conegudes però que afecten greument la qualitat de vida dels nostres pacients, com la urticària, l’angioedema, l’esofagitis eosinofílica i la mastocitosis sistèmica. Us convidem a fer amb nosaltres un viatge per conèixer com ha canviat el diagnòstic, tractament i maneig dels pacients al•lèrgics els últims 10 anys a l’Hospital Vall d’Hebron i presentar-vos les últimes novetats de tractament per aquestes patologies en les que estem participant activament amb diferents assaigs clínics.

Tecnologia i vida digital

  • Implementació de Realitat Augmentada en serveis públics: obstacles i solucions, a càrrec de Ruth Contreras Espinosa de la Universitat de Vic

La tecnologia s’ha convertit en un element essencial en la vida digital actual. La forma en què els usuaris interactuen amb els diferents serveis empresarials està canviant gràcies a la realitat augmentada (AR), i l’ús d’aquesta tecnologia en els ordinadors de mà està guanyant importància en l’actualitat. Les organitzacions públiques i privades no poden quedar-se enrere, i s’han d’esforçar per satisfer la demanda de serveis interactius amb AR. En aquesta microxerrada identificarem quatre possibles obstacles per a la implementació d’AR i que estan relacionades principalment amb la tecnologia en si més que amb la interacció de l’usuari. Presentarem a més possibles solucions que poden ajudar a superar limitacions detectades.

  • Patrons de el temps meteorològic sobre Europa, a càrrec de Pedro Herrera Lormendez de la Technische Universitaet Bergakademie Freiberg

La circulació atmosfèrica a gran escala, com en els mapes per satèl·lit de tot Europa que veiem en les notícies, és un factor fonamental per predir el temps. No obstant això, altres característiques locals, com el terreny, l’altitud, humitat … són igualment determinants. Veurem com s’integren aquestes dades en patrons de el temps, com han canviat respecte a l’any passat, i com seran en un futur amb un clima canviant.

  • Predicció de fenòmens meteorològics utilitzant la intel·ligència artificial, a càrrec de Riccardo Silini de la Universitat Politècnica de Catalunya

Molts mecanismes que regeixen el temps i el clima segueixen sent desconeguts tot i que prenem dades i estadístiques des de fa segles. Per exemple, els monsons tropicals o el fenomen de “El Nen” ocorren des de fa milers d’anys, però només en els anys 70 es va descobrir una relació entre ells. Avui dia utilitzem tècniques d’Intel·ligència Artificial per descobrir aquestes connexions i predir fenòmens.

  • El fenomen meteorològic de l’oscil·lació de Madden-Julian, a càrrec de Mónica Minjares del Centre de Recerca Matemàtica

Al 1971, dos joves investigadors, Roland Madden i Paul Julian, investigaven el clima amb dues eines noves: ordinadors de targetes perforades i estadístiques obtingudes en les bases americanes al Pacífic. I van trobar un fenomen atmosfèric cíclic de calma i tempesta, que a més donava la volta a el món al voltant de l’equador amb un període d’uns 40 dies. Aquest fenomen regeix en gran mesura els monsons, els ciclons tropicals, el “Nen”, o la temporada de pluges hivernals a nord-amèrica. En aquesta microxerrada veurem què hem après i què ens falta per saber sobre aquest important fenomen.

  • Pobresa energètica: entendre per actuar, a càrrec de Mariana Jiménez de l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya

Sabies que 10,6% de la ciutadania barcelonina pateix de pobresa energètica? En aquesta microxerrada coneixerem més sobre aquesta problemàtica i possibles vies d’acció per a la seva mitigació a l’Àrea Metropolitana de Barcelona a través d’informació estadística de la ciutat i resultats recents de Empowermed. Aquest últim és un projecte europeu de què forma part IREC i té com a objectiu analitzar l’impacte de la pobresa energètica en diferents ciutats de la costa de la Mediterrània.

  • Suor: cruïlla insospitada entre humanitat i tecnologia, a càrrec de Michele Dei de la Università di Pisa (Italia)

La sudoració es produeix de forma natural als nostres cossos, però té una història evolutiva antiga. La detecció de compostos químics presents a la suor ha trobat un renovat interès en la ciència que desencadena nous camins de recerca aplicada en tecnologia i enginyeria. D’altra banda, la possibilitat d’accedir fàcilment a dades molt íntimes i personals també reforça els problemes ètics propis de l’era d’Internet.

  • Los métodos de diseño de estructuras del futuro ya están aquí, a càrrec de Itsaso Arrayago Luquin del Departament d’Enginyeria Civil i Ambiental de la Universitat Politècnica de Catalunya.

En aquesta xerrada explicarem els fonaments del procés de disseny d’una estructura i presentarem els treballs que s’estan duent a terme en el desenvolupament dels mètodes avançats de disseny per garantir que es compleixin els requisits de seguretat establerts en el marc normatiu europeu. Aquests mètodes agilitzaran el procés de disseny i de foment de la competitivitat i innovació en el disseny estructural. El treball s’emmarca dins d’el projecte NewGeneSS (MSCA-H2020), en el qual col·laboren la Universitat Politècnica de Catalunya, The University of Sydney i Pedelta.

 

 

Residus i microplàstics (Cafès científics de la UB)

Residus i microplàstics (Cafès científics de la UB)

Barcelona | 23/09/2021 | Edifici Històric de la UB | Tornen els cafès científics a la Universitat de Barcelona!
Amb motiu de la celebració de la Nit Europea de la Recerca (European Researchers’ Night), experts i expertes de diferents àmbits compartiran amb el públic els seus coneixements.

read more

Coordinen:

Amb el suport de:

Amb el finançament de:

european commission
Aquest projecte rep fons dels programes de recerca i innovació Horitzó 2020 de la Unió Europea en el marc del projecte EuNightCat (954506)

This project receives funding from the European Union’s Horizon 2020 research and innovation programs under the project EuNightCat (954506).