fbpx

25a Setmana de la Ciència

Ciutat:
Barcelona | Microxerrada Online | Xerrades de divulgació científica

25a Setmana de la Ciència

Del 14 al 29 de novembre se celebra a Catalunya la 25a Setmana de la Ciència i, un any més, Pessics de Ciència hi participa amb una programació especial.

L’edició d’enguany ha estat organitzada conjuntament amb l’Associació Catalana de Comunicació Científica. Tots i totes les ponents són membres del Comitè Científic de Pessics de Ciència.

Arran de la situació generada per la COVID-19, les xerrades es podran seguir en streaming a través del canal: www.youtube.com/user/pessicsdeciencia

Dimarts, 17 de novembre, a les 19 h
“La importància de la imatge per comunicar ciència”

En aquesta sessió parlarem de la importància de la imatge per comunicar la ciència, des de la il·lustració científica i el daguerreotip fins a la fotografia. Ens centrarem en la il·lustració científica i naturalista, des del seu origen en la prehistòria fins a l’actualitat, parlant de com la imatge pot ajudar a transmetre coneixements científics.

A càrrec de Clara Cerviño, il·lustradora científica i professora de l’Acadèmia Illustraciencia.
Modera: Raül Toran, president de l’ACCC i divulgador científic.

Dimecres, 18 de novembre, a les 19 h
“Existeixen els horòscops genètics?”

Sentim a parlar contínuament de l’ADN, i que el nostre material genètic determina com som, però, realment, què podrem saber a través de la nostra seqüència genètica? Com som i com serem? Qui són els nostres avantpassats? Quins gens i característiques passarem a la nostra descendència? Ens faran anàlisis genètiques com de sang? Quines malalties podrem patir? Escollim parella i amics perquè els nostres gens ens ho indiquen? Podem predir les habilitats d’un esportista d’elit pel seu ADN? Són efectives les dietes genètiques, la nutrigenòmica, la cosmètica genètica, la farmacogenètica…? Guiarem la nostra vida, en un futur, per horòscops genètics?

A càrrec de Gemma Marfany, catedràtica de Genètica del Departament de Genètica de la Universitat de Barcelona; membre de l’Observatori de Bioètica i Dret (OBD) de la Universitat de Barcelona.
Modera: Rubén Permuy, llicenciat en Periodisme i màster en Comunicació Científica, Mèdica i Ambiental; periodista especialitzat en la cobertura i la difusió informatives de la recerca i la innovació (R&I) de la UOC.

Dijous, 19 de novembre, a les 19 h
“La matèria de què estan fets els records”

La comprensió dels processos cerebrals de maneig de la informació està determinant avenços revolucionaris de les ciències de la computació i la robòtica. Des del punt de vista científic, resulta un misteri fascinant que, del fabulós entramat de xarxes de neurones de diferents subtipus i d’altres espècies cel·lulars, com els astròcits, emergeixin el pensament, la memòria, els somnis, les emocions i la consciència. Com codifica el cervell la informació sensorial de manera que sigui “emmagatzemable”? S’aconsegueixen recuperar de forma fidedigna? Com es recuperen els atributs sensorials o d’altres categories associats? La majoria de nosaltres confiem que allò que recordem és un fragment fidedigne de la realitat. Però la memòria té algunes propietats interessants: és selectiva, ens permet oblidar o, simplement, no emmagatzemar allò que no ens interessa, i és creativa, és a dir, no es tracta d’un “magatzem”, sinó que, igual que succeeix amb la percepció, intervenim activament en l’adquisició de la informació, en la forma en què s’emmagatzema i, per tant, en la forma que es recorda. A més, cada vegada que recordem “reinventem” una
mica el record. Això és perquè quan aquesta memòria es porta al plànol conscient es torna fràgil i, en re-consolidar-la, incorporem elements que no hi eren.

A càrrec de Mara Dierssen, metgessa i doctora en Neurobiologia; directora d’investigació al Centre de Regulació Genòmica de Barcelona.
Modera: Mireia Ortega, llicenciada en Bioquímica; doctora en Biomedicina, divulgadora y conferenciant.

Divendres, 20 de novembre, a les 12 h
“Aplicacions web per visualitzar les dades epidemiològiques de l’epidèmia de SARS-CoV-2”

La visualització de les dades és una eina molt útil per explorar i comunicar resultats en investigació biomèdica. El conjunt d’aplicacions web desenvolupades per la Unitat de Bioestadística de l’IDIBELL, en col·laboració amb IDAEA-CSIC, analitzen i produeixen visualitzacions de les dades de l’epidèmia de SARS-CoV-2 a Catalunya, a Espanya i al món, essent possible consultar i comparar la tendència temporal, la taxa d’atac, la taxa de mortalitat, la taxa de letalitat i el nombre bàsic de reproducció. L’aplicació pot ser d’utilitat per a un millor coneixement de l’evolució de l’epidèmia de SARS-CoV-2.

A càrrec de Cristian Tebé Cordomí, diplomat en Estadística; màster en Salut Pública i doctor en Bioestadística; responsable de la Unitat de Bioestadística de l’IDIBELL i professor associat de Bioestadística a la Facultat de Medicina (UB)
Modera: Luca Tancredi, periodista científic freelance i comunicador científic a EMBL

Dimarts, 24 de novembre, a les 19 h
“Mites i mentides de la metal·lúrgia en pantalla”

A les pel·lícules històriques, d’acció o de ciència ficció, en algun moment és habitual que algú agafi una peça o estri de metall, sempre amb molta facilitat; o veiem com, en pocs minuts, es fabrica una espasa lluent i fabulosa que amb total seguretat salvarà de tots els atacs a qui la porti al damunt. O es busca (i es troba) aquella mina d’or que surt a cròniques històriques, que proporciona als protagonistes unes pepites de la mida
d’una taronja, que es carreguen dins d’un sac. Infinitat de recursos de la petita i gran pantalla tenen els metalls com a protagonistes secundaris i, dins aquesta infinitat, gairebé sempre hi ha errors de concepte que fan que aquella escena passi a ser “de cinema fantàstic”. En aquesta xerrada es comenten alguns dels tòpics més recurrents de la indústria del cinema i les sèries de televisió, mostrant per què no podria ser possible allò que es mostra, encara que siguin escenes maques de colorit i composició, però científicament impossibles. No es pretén ridiculitzar res, sinó obrir els ulls a un aspecte de la ciència, la dels materials, que sovint passa desapercebuda.

A càrrec de Núria Salán, química; doctora en Ciència dels Materials i Enginyeria Metal·lúrgica, professora de la Universitat Politècnica de Catalunya i presidenta de la Societat Catalana de Tecnologia.
Modera: Miquel Sureda, físic; doctor en Enginyeria Aeroespacial i professor de la Universitat Politècnica de Catalunya.

Dimecres, 25 de novembre, a les 19 h
“Natura… i humans: la història d’un Homo Sapiens que va creure ser l’espècie escollida”

A les escoles, instituts i universitats, a la nostra vida quotidiana, es parla d’evolució i selecció natural. S’esmenten els noms, entre d’altres, de Lamarck, Darwin, Mary Leakey o Lynn Margulis. Però, sabem què hi ha darrere aquests termes i personatges? Com funcionen els mecanismes evolutius? Com actua la selecció natural? Sembla com si fossin termes reservats a plantes, cucs, ocells i d’altres éssers vius, mentre que l’humà es
mantenia al marge des del seu pedestal com una mena d’espècie escollida o superior que, gràcies a la cultura –coneixement i tecnologia–, pot desafiar les lleis de la natura. La realitat és una altra; malgrat la nostra capacitat de decidir, estem sotmesos a les lleis de la natura. Entendre-les potser ens ajudaria a afrontar qüestions com les del canvi climàtic, la superpoblació, noves pandèmies o l’extinció de moltes formes vives. Som una espècie més en el si de la vida.

A càrrec de Jordi Serrallonga, arqueòleg, naturalista i explorador; professor d’Antropologia i Evolució Humana de la UOC i col·laborador del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.
Modera: Claudia Diviu, graduada en Biomedicina, comunicadora científica i membre del Grup de Perspectiva de Gènere de l’ACCC.

Divendres, 27 de novembre, a les 12 h
Viatge a Nanoland

T’imagines que el teu cos es fes mil milions de vegades més petit? T’imagines que entressis dins d’un àtom? T’imagines que poguessis manipular àtoms i molècules obtenint-ne nous materials amb propietats sorprenents. Tot això i molt més ho experimentarem a la xerrada on descobrirem els secrets de Nanoland, els secrets del món de les nanotecnologies

A càrrec de Jordi Díaz, doctor en Química, màster experimental en Biotecnologia Molecular; enginyer de Materials, i postgrau en Comunicació Científica.
Modera: Miriam Rivera, graduada en Biologia Humana i màster en Comunicació Científica, Mèdica i Ambiental; secretaria tècnica i responsable de comunicació de l’Associació Catalana de Comunicació Científica.

Coordinen:

Amb el suport de:

Amb el finançament de:

european commission
Aquest projecte rep fons dels programes de recerca i innovació Horitzó 2020 de la Unió Europea en el marc del projecte EuNightCat (954506)

This project receives funding from the European Union’s Horizon 2020 research and innovation programs under the project EuNightCat (954506).